Prenem un cafè a Fórnols, després d’esperar una bona estona que l’únic bar del poble es dignés a obrir. Després d’això venia un desert de terra vermella, amb trams de camí una mica abandonats i perjudicats a causa de les esllavissades.

Tot un calvari tenint en compte la calor que feia, les dificultats del terreny, els retards acumulats i la seguretat que no podríem complir els plans que havíem fet d’arribar a la Seu a  l’hora de dinar (no dúiem menjar a sobre i era imprescindible arribar-hi…).

Ara bé, a causa de la boira també ens perdem unes vistes espectaculars sobre la serra del Cadí, concretament del Pedraforca.
Aquesta és l’etapa més llarga de totes.
Dinem pel camí i a la tarda arribem al poble de Gósol. Ens instal·lem al càmping i muntem la tenda sense pluja. És un càmping molt agradable amb bons serveis i una vista al Pedraforca que ara sí que veiem perquè ja no hi ha boira.

Ens llevem amb el cel tapadíssim i amb pronòstics poc engrescadors. La boira arriba fins al refugi i la cosa sembla que no hagi de millorar. Fem un primer intent de sortida del refugi quan sembla que no plou gaire, però de seguida ens cau un xàfec al damunt, i preferim tornar al refugi, prendre un bon cafè i mentalitzar-nos que haurem de caminar amb pluja.

Un cop mentalitzats, sortim a caminar amb la pluja com a companya. Avui, gairebé tot és baixada fins a Bagà. Amb la pluja que cau no gosem ni treure la guia de la motxilla i ens aventurem a seguir les marques del GR. A mesura que avancem, veiem que la pluja també avança i el camí de cabres per on caminem s’acaba convertint en el canal pel qual circulen els torrents d’aigua de pluja que llisquen muntanya avall. De manera que ens hem de resignar a caminar tota l’estona amb els peus dins de l’aigua.

Finalment, seguint les marques, arribem a un punt en què el camí està tancat per una tanca feta de troncs. I no hi ha equivocació possible: a l’altra banda de la tanca veiem les marques blanques i vermelles que continuen. Però no hi ha manera d’avançar, fins que decidim enfilar-nos per la tanca i saltar a l’altra banda, cosa no gaire fàcil amb l’aiguat que ens cau a sobre i les motxillotes que portem a l’esquena. Finalment aconseguim saltar i continuar.

Quan para de ploure, podem fer alguna foto:

I arribem a Bagà xops i esgotats.

Ens llevem d’hora, esmorzem, desmuntem la tenda i comencem a enfilar-nos muntanyes amunt. Ja no plou.

Passem per les pistes d’esquí de la Masella i veiem la Molina des de dalt de les muntanyes.

No veiem ningú en tot el camí, tret de moltes vaques i uns ciclistes a Coll de Pal.

Passat el coll de pal veiem una vista molt bonica del Pedraforca:

Passat el coll, quan ja comencem a baixar, el cel s’ennuvola i a punt d’arribar al refugi es posa a ploure.
Dinem molt i molt bé al refugi de Rebost.

Cap a la tarda comencen a arribar-hi altres excursionistes. Cap d’ells no fa el GR150. Fan els Cavalls del vent, el Camí dels bons homes (GR107) i altres.

Arribem a l’estació de tren d’Urtx-Alp a la tarda.
Ens acostem al poble i el travessem per anar a buscar la plaça de l’Ajuntament, per anar a trobar les marques del GR.

Caminem una estona, una mica més d’una hora, per allunyar-nos del poble (on els allotjaments són molt cars), i plantem la tenda a la clariana d’un bosc.

L’etapa d’Alp al refugi de Rebost és bastant llarga, i, d’aquesta manera, l’escurcem. Tot just començar a caminar es posa a plovisquejar una mica.

Les marques del camí són clares fins que s’arriba al recinte de la depuradora d’Alp i la Masella. Com que les instal·lacions semblen molt noves, la nostra guia encara no en parla i és possible que aquest tram del GR s’hagi de tornar a senyalitzar. Es comença a fer fosc i plovisqueja i decidim acampar allí a la vora per començar a buscar el camí l’endemà de bon matí. Segurament, n’hi haurà prou anant a buscar la carretera que va cap a les pistes d’esquí.