Etapa duríssima sota un sol de justícia i per uns camins força despoblats.
Prenem un cafè a Fórnols, després d’esperar una bona estona que l’únic bar del poble es dignés a obrir. Després d’això venia un desert de terra vermella, amb trams de camí una mica abandonats i perjudicats a causa de les esllavissades.
Tot un calvari tenint en compte la calor que feia, les dificultats del terreny, els retards acumulats i la seguretat que no podríem complir els plans que havíem fet d’arribar a la Seu a l’hora de dinar (no dúiem menjar a sobre i era imprescindible arribar-hi…).
