Etapa 6: Molí de Fórnols-La Seu d’Urgell

Etapa duríssima sota un sol de justícia i per uns camins força despoblats.

Prenem un cafè a Fórnols, després d’esperar una bona estona que l’únic bar del poble es dignés a obrir. Després d’això venia un desert de terra vermella, amb trams de camí una mica abandonats i perjudicats a causa de les esllavissades.

Tot un calvari tenint en compte la calor que feia, les dificultats del terreny, els retards acumulats i la seguretat que no podríem complir els plans que havíem fet d’arribar a la Seu a  l’hora de dinar (no dúiem menjar a sobre i era imprescindible arribar-hi…).

Etapa 7: La Seu d’Urgell-Cava

Etapa 5: Gósol – Molí de Fórnols

Avui és el primer dia que caminem sota el sol des de bon matí, i ho paguem car, perquè, tot i posar-nos crema solar més d’una vegada, ens acabem cremant a la part del darrere de les cames (perquè caminem cap a l’oest).
El tram de baixada cap a Tuixén és especialment dur per a les cames, perquè anem amb pantalons curts. El sotabosc és brut i ple de plantes amb espines que ens deixen plens d’esgarrinxades. Val la pena sortir amb uns pantalons llargs per fer aquesta etapa. El camí està ben marcat, però la pista està poc cuidada perquè transcorre per fora del parc natural.
Arribem a Tuixén a l’hora de dinar i dinem molt bé en un restaurant de la plaça del poble.
A la tarda ens queda una mica més d’una hora de camí fins al càmping del Molí de Fórnols. A diferència del càmping de Gósol, aquest té un aire decadent: no es veu ni un nen petit, sinó més aviat matrimonis grans, caravanes buides, i alguna tenda amb estrangers. Les instal·lacions són noves i força netes.
Els amos del càmping porten un restaurant uns 200 metres més enllà. El restaurant del molí de Fórnols, un restaurant de muntanya molt bo.

Etapa 4: Bagà – Gósol

Ens llevem d’hora, però el cel és gris i uns núvols amenaçadors ens persuadeixen de sortir. Ens quedem a mirar la informació del temps, que assegura que no ens plourà en tot el dia. Convençuts, finalment sortim i fem la millor etapa del sender: amb el dia tapat i sense pluja, ideal per caminar.

Ara bé, a causa de la boira també ens perdem unes vistes espectaculars sobre la serra del Cadí, concretament del Pedraforca.
Aquesta és l’etapa més llarga de totes.
Dinem pel camí i a la tarda arribem al poble de Gósol. Ens instal·lem al càmping i muntem la tenda sense pluja. És un càmping molt agradable amb bons serveis i una vista al Pedraforca que ara sí que veiem perquè ja no hi ha boira.

Etapa 3: refugi de Rebost-Bagà

Ens llevem amb el cel tapadíssim i amb pronòstics poc engrescadors. La boira arriba fins al refugi i la cosa sembla que no hagi de millorar. Fem un primer intent de sortida del refugi quan sembla que no plou gaire, però de seguida ens cau un xàfec al damunt, i preferim tornar al refugi, prendre un bon cafè i mentalitzar-nos que haurem de caminar amb pluja.

Un cop mentalitzats, sortim a caminar amb la pluja com a companya. Avui, gairebé tot és baixada fins a Bagà. Amb la pluja que cau no gosem ni treure la guia de la motxilla i ens aventurem a seguir les marques del GR. A mesura que avancem, veiem que la pluja també avança i el camí de cabres per on caminem s’acaba convertint en el canal pel qual circulen els torrents d’aigua de pluja que llisquen muntanya avall. De manera que ens hem de resignar a caminar tota l’estona amb els peus dins de l’aigua.

Finalment, seguint les marques, arribem a un punt en què el camí està tancat per una tanca feta de troncs. I no hi ha equivocació possible: a l’altra banda de la tanca veiem les marques blanques i vermelles que continuen. Però no hi ha manera d’avançar, fins que decidim enfilar-nos per la tanca i saltar a l’altra banda, cosa no gaire fàcil amb l’aiguat que ens cau a sobre i les motxillotes que portem a l’esquena. Finalment aconseguim saltar i continuar.

Quan para de ploure, podem fer alguna foto:

I arribem a Bagà xops i esgotats.

Etapa 2: Alp-refugi de Rebost

Ens llevem d’hora, esmorzem, desmuntem la tenda i comencem a enfilar-nos muntanyes amunt. Ja no plou.

Passem per les pistes d’esquí de la Masella i veiem la Molina des de dalt de les muntanyes.

No veiem ningú en tot el camí, tret de moltes vaques i uns ciclistes a Coll de Pal.

Passat el coll de pal veiem una vista molt bonica del Pedraforca:

Passat el coll, quan ja comencem a baixar, el cel s’ennuvola i a punt d’arribar al refugi es posa a ploure.
Dinem molt i molt bé al refugi de Rebost.

Cap a la tarda comencen a arribar-hi altres excursionistes. Cap d’ells no fa el GR150. Fan els Cavalls del vent, el Camí dels bons homes (GR107) i altres.

Etapa 1: Alp

Arribem a l’estació de tren d’Urtx-Alp a la tarda.
Ens acostem al poble i el travessem per anar a buscar la plaça de l’Ajuntament, per anar a trobar les marques del GR.

Caminem una estona, una mica més d’una hora, per allunyar-nos del poble (on els allotjaments són molt cars), i plantem la tenda a la clariana d’un bosc.

L’etapa d’Alp al refugi de Rebost és bastant llarga, i, d’aquesta manera, l’escurcem. Tot just començar a caminar es posa a plovisquejar una mica.

Les marques del camí són clares fins que s’arriba al recinte de la depuradora d’Alp i la Masella. Com que les instal·lacions semblen molt noves, la nostra guia encara no en parla i és possible que aquest tram del GR s’hagi de tornar a senyalitzar. Es comença a fer fosc i plovisqueja i decidim acampar allí a la vora per començar a buscar el camí l’endemà de bon matí. Segurament, n’hi haurà prou anant a buscar la carretera que va cap a les pistes d’esquí.